XAVIER CASP
(Carlet 1915, Valencia 2004)
tant
si vullc com si no vullc , que si que vullc, soc valencià
El passat dia 11 de novembre de 2004 nos deixà
el genial poeta i escritor valencià Xavier Casp, naixcut en
Carlet l´any 1915, en temps de la segona republica. Ya instalat
en Valencia colaborà en el Diario de Valencia, al temps que
ingressà en el Centre d´Actuacio Valencianiste i en el
partit Accio Nacionalista Valenciana del que fon Secretari General
en desset anys. Es durant estos anys, i dins del partit, on coneix
a Miquel Adlert i Noguerol. Durant la guerra civil lluita en l´eixercit
republicà i passa per un camp de concentracio.
L´any 1946 funda i codirigix l´Editorial
Torre, a on es difundixen els treballs de jovens escritors valencians
com Joan Fuster, que per aquells temps, el del franquisme, defenia
la llengua valenciana. En aquella epoca, Xavier
Casp escrivia en les normes de Castello, i aixo ho feu perque
estava compromes en el valencianisme actiu, dins de l´unic valencianisme
que hi havia. Cal dir que, per aquell temps hi havien en curs tres
gramatiques diferents entre els escritors en llengua valenciana i
com que Lo Rat Penat promovia l´us de les normes de Castello,
es normal que Xavier Casp les acceptara i utilisara. I aixina fon
fins que en 1976 naix l´atre valencianisme.
A partir de 1977 es convertix en la figura clau en
la denominada Batalla de Valencia i es situà dins de les tesis
defensores de l´idioma valencià, distint del catala.
En 1978 funda i dirigix la revista Murta (1978 a 1983). Fon, ademes,
president de la Coral Valentina, president d´honor de Lo Rat
Penat, academic de numero de la Real Academia de Cultura Valenciana
(RACV), dirigint-la durant 22 anys. Durant els anys 1987 i 1991 fon
diputat de les Corts Valencianes per les llistes d´Unio Valenciana.
Pero abans, i gracies a Casp, a la seua tasca de preparar documents
i arguments, els valencians conseguirem que s´aprovara en el
nostre Estatut, que la nostra llengua es la valenciana. I gracies
a les seues gestions es consegui que es publicara en el BOE, el nostre
Estatut en perfecta llengua valenciana (en les normes de la RACV o
d'El Puig).
L´any 2001 fon nomenat academic de l´Acadèmia
Valenciana de la Llengua (AVL) de la que presenta la renuncia en el
2002, totalment desenganyat i reivindicant entre atres l´articul
neutre “lo”, la “ch”, la “y” semiconsonant...,
formes que la presidenta i els pancatalanistes de la AVL han despreciat.
Rep el Premi Nacional de Lliteratura en Llengua
Valenciana en sa primera edicio l’any 1994. Algunes de les seues
obres mes importants són els poemaris Volar (1943),
L´inquietut en calma, Yo sense tu, Aires de cançó,
Gran sonata a la patria, On vaig Senyor?, Goig home, Yo, cap de casa,
D´amarte, senyor, silenci (1968), Yo també tinc
set (1976). A mi m´agradaria destacar el llibre Els
7 d´octubre ..., en ell es poden trobar tota una coleccio
de poemes dedicats a la seua dona, Roser. Poemes replets de sentiment
que el poeta escrivia un any darrere d´atre. El dia 7 d´octubre
dien els seus amics era la festa nacional de la familia Casp: Xavier
i Roser naixqueren en eixa data, festivitat de la Mare de Deu del
Roser, es casaren un dia 7 d´octubre i una filla prengue el
nom de Maria del Roser.
Nomes acabar en un poema de Casp: