Pagina web de l'associacio cultural Centernar de la Ploma de Manises                                                                 

Valencianisat l'ordenador

Biografies

 

Xavier Casp i Vercher

XAVIER CASP
(Carlet 1915, Valencia 2004)
tant si vullc com si no vullc , que si que vullc, soc valencià

El passat dia 11 de novembre de 2004 nos deixà el genial poeta i escritor valencià Xavier Casp, naixcut en Carlet l´any 1915, en temps de la segona republica. Ya instalat en Valencia colaborà en el Diario de Valencia, al temps que ingressà en el Centre d´Actuacio Valencianiste i en el partit Accio Nacionalista Valenciana del que fon Secretari General en desset anys. Es durant estos anys, i dins del partit, on coneix a Miquel Adlert i Noguerol. Durant la guerra civil lluita en l´eixercit republicà i passa per un camp de concentracio.

L´any 1946 funda i codirigix l´Editorial Torre, a on es difundixen els treballs de jovens escritors valencians com Joan Fuster, que per aquells temps, el del franquisme, defenia la llengua valenciana. En aquella epoca, Xavier Casp escrivia en les normes de Castello, i aixo ho feu perque estava compromes en el valencianisme actiu, dins de l´unic valencianisme que hi havia. Cal dir que, per aquell temps hi havien en curs tres gramatiques diferents entre els escritors en llengua valenciana i com que Lo Rat Penat promovia l´us de les normes de Castello, es normal que Xavier Casp les acceptara i utilisara. I aixina fon fins que en 1976 naix l´atre valencianisme.

A partir de 1977 es convertix en la figura clau en la denominada Batalla de Valencia i es situà dins de les tesis defensores de l´idioma valencià, distint del catala. En 1978 funda i dirigix la revista Murta (1978 a 1983). Fon, ademes, president de la Coral Valentina, president d´honor de Lo Rat Penat, academic de numero de la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV), dirigint-la durant 22 anys. Durant els anys 1987 i 1991 fon diputat de les Corts Valencianes per les llistes d´Unio Valenciana. Pero abans, i gracies a Casp, a la seua tasca de preparar documents i arguments, els valencians conseguirem que s´aprovara en el nostre Estatut, que la nostra llengua es la valenciana. I gracies a les seues gestions es consegui que es publicara en el BOE, el nostre Estatut en perfecta llengua valenciana (en les normes de la RACV o d'El Puig).

L´any 2001 fon nomenat academic de l´Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) de la que presenta la renuncia en el 2002, totalment desenganyat i reivindicant entre atres l´articul neutre “lo”, la “ch”, la “y” semiconsonant..., formes que la presidenta i els pancatalanistes de la AVL han despreciat.

Rep el Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana en sa primera edicio l’any 1994. Algunes de les seues obres mes importants són els poemaris Volar (1943), L´inquietut en calma, Yo sense tu, Aires de cançó, Gran sonata a la patria, On vaig Senyor?, Goig home, Yo, cap de casa, D´amarte, senyor, silenci (1968), Yo també tinc set (1976). A mi m´agradaria destacar el llibre Els 7 d´octubre ..., en ell es poden trobar tota una coleccio de poemes dedicats a la seua dona, Roser. Poemes replets de sentiment que el poeta escrivia un any darrere d´atre. El dia 7 d´octubre dien els seus amics era la festa nacional de la familia Casp: Xavier i Roser naixqueren en eixa data, festivitat de la Mare de Deu del Roser, es casaren un dia 7 d´octubre i una filla prengue el nom de Maria del Roser.

Nomes acabar en un poema de Casp:

Esperança, no oblides
que cada vol
és viure en brindis d´ales,
si tu no esperes i obris les ferides
d’amor en dol
el cor sentirà inutils ports i cales.
Espera´t virtuosa
condicio d´humana benaurança.
En l´hora de l´espera imperiosa
no digues no
¡i espera´t, esperança!

Descanse en pau.

Per Antoni Romero i Vilar.

 

Fonts consultades:
Diario de Valencia (12/11/04)
Valencians front al catalanisme, Manuel Zarzo
Els 7 d´octubre, i ..., Ed fil d´aram, prolec de Vicent Ramon Calatayud