El Pare Lluis Fullana i Mira naixque en Benimarfull,
comarca de l’Alcoya, en l’any 1871. En
1890 professà com a francisca. Fon professor de françes
en els coleges franciscans de Benissa i Ontinyent, i llabors va iniciar
els seus estudis de llengües romaniques.
El Pare Lluïs Fullana i Mira recorregue tot
el Regne de Valencia per a donar al seu Diccionari de la Llengua Valenciana
tota l’amplitut i riquea de les accepcions de les distintes
comarques. En certa ocasio digue: "Es
tan gran l'afa que tinch per a la propagacio de l'obra del DICCIONARI,
qu'esta regio d'Ontinyent me resulta chicoteta, y com capità
afanyos de conquistar terres, vulch fer algunes expedicions per la
provincia d'Alacant, qu'es ahon millor es conserva nostra llengua
materna". (Fullana, 1902). Del seu gran
esforç realisat escriu en Decembre de 1910: "He recollit
prop de mil accepcions del verp FER arreplegantles d'aci i d'alla
en lo llenguage vivent d'este Reyne. I despres que diguen si es o
no rica la nostra llengua. Acàs en hi ha atra, en lo mon, mes
abundant en mijos d'expresio?". El Diario
de Valencia le publica les “Normes Ortografiques” en l’any
1914 i el Padre Lluïs Fullana i Mira dona quatre conferencies
en l’Institut d’Estudis Catalans en l'any 1915, titulades,
“Diferencies Foniques, Grafiques u Ortografiques, Lexiques,
Morfologiques i Sintaxiques entre el Valencià i el Català”.
En l'Universitat de Valencia el dia 27 de Giner de
1918 es crea una catedra de Llengua Valenciana per iniciativa del
Centre de Cultura Valenciana, (entitat que despres passà a
ser la Real Academia de Cultura Valenciana), la qual fon regentada
pel docte Pare Lluïs Fullana, i aço donà orige
a la creacio del “Patronat de Llengües” del mencionat
centre docent. Igualment, i a proposta d’este centre, el Pare
Lluïs Fullana fon el primer professor de Llengua Valenciana en
l’Universitat Lliteraria de Valencia. Sobre
la competencia del seu magisteri, de les seues documentades lliçons,
i sabia didactica, es eloqüent el testimoni que en carta del
29 de Març de 1974 escriu el catedratic de Paleografia i Diplomatica
de l’Universitat de Barcelona, En Felip Mateu i Llopis, al P.
Benjamín Agulló en estos termens:
“Me pregunta V. concretamente mi parecer sobre
significación (del P. Fullana) como filósofo y le anticipo
que injustamente se ha echado sobre su recuerdo una cortina de humo
por representar la auténtica gramática valenciana popular;
porque el P. Fullana era un gramático docente. Yo asistí
a sus clases en la Universidad, y no era un filósofo con ambiciones
y ni ensorberbecidas posiciones doctrinales, sino el hombre salido
del campo, que hablaba un valenciano correctísimo, con la fonética
de su comarca, viva, y que trata de enseñar la gramática
a base de la propia lengua y cuanto más del latín, para
entendidos en ésta." El Pare Lluïs
Fullana, en 1925, diu que les següents llengues romançs
conegudes hui per llengues italiana, françesa, portuguesa,
gallega, castellana, valenciana, catalana, provençal i mallorquina,
tenen el seu orige en la llengua romana vulgar, duta pels eixercits
romans a quasi totes les parts occidentals d’Europa, sobre tot
a França, Espanya i Africa, al ser conquistades despres de
continuades lluites durant una guerra de sigles, convertint estes
grans regions en atres tantes provincies de l’Imperi Romà.
El Pare Fullana en el seu discurs d'ingres
en la R.A.E (11-11-1928) com a Academic de la Llengua Valenciana,
carrec per al que fon nomenat el 10-03-1927, demostrà magistralment
que les llengues valenciana i catalana, podrien ser germanes, pero
mai la mateixa i que abdos provenen del llati.
El principal ministeri que desempenyà
el Pare Lluïs Fullana fon el de l’ensenyança. Ell
mateix escriu, en l’introduccio al segon curs de la seua Gramatica
Llatina, que ha estat mes de quaranta anys dedicat a l’ensenyança.
En la seua activitat docent podem
destacar dos camps: El colege “La Concepcio” d’Ontinyent
i l’Universitat Lliteraria de Valencia. En Ontinyent ensenya françes,
principalment, i en l’Universitat de Valencia, valencià.
En 1932 fon un dels firmants de les normes de Castello,
pero tambe fon qui en 1933 reedità la seua Ortografia Valenciana
que discrepa en la de Castello i que les principals entitats que els
firmaren foren Lo Rat Penat i el Centre de Cultura Valenciana, hui
RACV, i esta nova reedicio de 1933 fon la que en anys posteriors donaren
lloc a les Normes d’El Puig.
Sabia el llati a perfeccio, el françes, l’italià,
l’angles i el grec .... En Octubre de 1940, en motiu de la visita
a Espanya, del Gran Visir del Protectorat Espanyol en Marroc, en comissio
de moros notables, el Pare Lluïs Fullana i Mira actuà
d’interpret requerit pel Ministeri d’Assunts Exteriors,
pels seus coneiximents dels dialectes del Rif. Tambe
la Casa Real deposita la seua confiança en ell com a home d’Iglesia,
sent designat per la Regina Maria Cristina com a confessor seu. El
Princep de Saboya tambe el va cridar per a que li acompanyara en un
viage a Paris. En la seua carrera eclesiastica
fundà el convent dels franciscans de Sant Llorenç i
fon superior de la seua comunitat, triant-li els franciscans Ministre
Provincial de Valencia, per quatre voltes. El Cardenal Aguirre el
va triar com a companyer i conseller seu en el Congres Eucaristic
de Madrit.
Se coneixen els seus estudis, se premien els seus
treballs, se codicien les seues ensenyançes i les seues teories
sobre la llengua valenciana que arriben a formar escola... En Valencia
es el puntal del renaiximent valencianiste. Entre
els multiples homenages que ha rebut podem destacar:
- Nomenat Fill Adoptiu de Cocentaina
el 21 de Juliol de 1920.
- Nomenat Fill Predilecte de Benimarfull
el 22 de Maig de 1927.
- Se li va eregir un monument en
els Jardins del Real de Valencia Ciutat el 12 de Novembre de 1978, i
en Septembre de 1996 fon nomenat Fill Adoptiu de Valencia.
- Placa conmemorativa en la seua casa
natalicia de Benimarfull. L’associacio Lo Rat Penat li dedicà
un atra en el 50 aniversari de la seua mort.
- Homenage en el Palau de Musica
i en els Jardins de Vivers de Valencia ciutat en l’any 2003 per
diferents associacions dedicades a la llengua valenciana, en conmemoracio
del 75 aniversari de la seua presa de possesio com a academic de la
RAE en representacio de la Llengua Valenciana.
Entre el cabal d'obres d'este eminent escritor sobre
Filologia, citarem unes quantes per orde de publicacio, totes elles
deurien d’estar en la biblioteca de qualsevol amant de la llengua
valenciana.
1907. Morfologia del verp en la Llengua Valenciana.
1908. Ullada general a la Morfologia Valenciana.
1909. Estudi sobre Filologia Valenciana.
1914. Normes ortografiques.
1915. Gramatica elemental de la Llengua Valenciana.
1915. La Palatalisacio Valenciana.
1915. Diferencies Foniques, Grafiques u Ortografiques, Lexiques, Morfologiques
i Sintactiques entre el Valencià i el Català.
1916. Diferencies dialectals en la Llengua Valenciana.
1918. Gramatica elemental de la Llengua Valenciana. (2ª edicio).
1921. Vocabulari Ortografic Valencià-Castellà
1922. Compendi de la Gramatica Valenciana.
1925. Evolucio Fonografica de la Llengua Valenciana.
1926. Temes practics per a l'ensenyança de la Llengua Valenciana.
1928. Evolucio del verp en la Llengua Valenciana.
1932. Ortografia Valenciana.
1933. Ortografia Valenciana. ( 2ª edicio)
El Pare Lluis Fullana faltà el 21 de Juny
de 1948 en Madrit als 77 anys d’edat.
Treta del Colectiu
Aitana