El Pare Lluis Fullana i Mira naixque en Benimarfull, comarca de l’Alcoya, en l’any 1871. En 1890 professà com a francisca. Fon professor de françes en els coleges franciscans de Benissa i Ontinyent, i llabors va iniciar els seus estudis de llengües romaniques.

El Pare Lluïs Fullana i Mira recorregue tot el Regne de Valencia per a donar al seu Diccionari de la Llengua Valenciana tota l’amplitut i riquea de les accepcions de les distintes comarques. En certa ocasio digue: "Es tan gran l'afa que tinch per a la propagacio de l'obra del DICCIONARI, qu'esta regio d'Ontinyent me resulta chicoteta, y com capità afanyos de conquistar terres, vulch fer algunes expedicions per la provincia d'Alacant, qu'es ahon millor es conserva nostra llengua materna". (Fullana, 1902). Del seu gran esforç realisat escriu en Decembre de 1910: "He recollit prop de mil accepcions del verp FER arreplegantles d'aci i d'alla en lo llenguage vivent d'este Reyne. I despres que diguen si es o no rica la nostra llengua. Acàs en hi ha atra, en lo mon, mes abundant en mijos d'expresio?". El Diario de Valencia le publica les “Normes Ortografiques” en l’any 1914 i el Padre Lluïs Fullana i Mira dona quatre conferencies en l’Institut d’Estudis Catalans en l'any 1915, titulades, “Diferencies Foniques, Grafiques u Ortografiques, Lexiques, Morfologiques i Sintaxiques entre el Valencià i el Català”.

En l'Universitat de Valencia el dia 27 de Giner de 1918 es crea una catedra de Llengua Valenciana per iniciativa del Centre de Cultura Valenciana, (entitat que despres passà a ser la Real Academia de Cultura Valenciana), la qual fon regentada pel docte Pare Lluïs Fullana, i aço donà orige a la creacio del “Patronat de Llengües” del mencionat centre docent. Igualment, i a proposta d’este centre, el Pare Lluïs Fullana fon el primer professor de Llengua Valenciana en l’Universitat Lliteraria de Valencia. Sobre la competencia del seu magisteri, de les seues documentades lliçons, i sabia didactica, es eloqüent el testimoni que en carta del 29 de Març de 1974 escriu el catedratic de Paleografia i Diplomatica de l’Universitat de Barcelona, En Felip Mateu i Llopis, al P. Benjamín Agulló en estos termens:

“Me pregunta V. concretamente mi parecer sobre significación (del P. Fullana) como filósofo y le anticipo que injustamente se ha echado sobre su recuerdo una cortina de humo por representar la auténtica gramática valenciana popular; porque el P. Fullana era un gramático docente. Yo asistí a sus clases en la Universidad, y no era un filósofo con ambiciones y ni ensorberbecidas posiciones doctrinales, sino el hombre salido del campo, que hablaba un valenciano correctísimo, con la fonética de su comarca, viva, y que trata de enseñar la gramática a base de la propia lengua y cuanto más del latín, para entendidos en ésta." El Pare Lluïs Fullana, en 1925, diu que les següents llengues romançs conegudes hui per llengues italiana, françesa, portuguesa, gallega, castellana, valenciana, catalana, provençal i mallorquina, tenen el seu orige en la llengua romana vulgar, duta pels eixercits romans a quasi totes les parts occidentals d’Europa, sobre tot a França, Espanya i Africa, al ser conquistades despres de continuades lluites durant una guerra de sigles, convertint estes grans regions en atres tantes provincies de l’Imperi Romà. El Pare Fullana en el seu discurs d'ingres en la R.A.E (11-11-1928) com a Academic de la Llengua Valenciana, carrec per al que fon nomenat el 10-03-1927, demostrà magistralment que les llengues valenciana i catalana, podrien ser germanes, pero mai la mateixa i que abdos provenen del llati.

El principal ministeri que desempenyà el Pare Lluïs Fullana fon el de l’ensenyança. Ell mateix escriu, en l’introduccio al segon curs de la seua Gramatica Llatina, que ha estat mes de quaranta anys dedicat a l’ensenyança.

En la seua activitat docent podem destacar dos camps: El colege “La Concepcio” d’Ontinyent i l’Universitat Lliteraria de Valencia. En Ontinyent ensenya françes, principalment, i en l’Universitat de Valencia, valencià.

En 1932 fon un dels firmants de les normes de Castello, pero tambe fon qui en 1933 reedità la seua Ortografia Valenciana que discrepa en la de Castello i que les principals entitats que els firmaren foren Lo Rat Penat i el Centre de Cultura Valenciana, hui RACV, i esta nova reedicio de 1933 fon la que en anys posteriors donaren lloc a les Normes d’El Puig.

Sabia el llati a perfeccio, el françes, l’italià, l’angles i el grec .... En Octubre de 1940, en motiu de la visita a Espanya, del Gran Visir del Protectorat Espanyol en Marroc, en comissio de moros notables, el Pare Lluïs Fullana i Mira actuà d’interpret requerit pel Ministeri d’Assunts Exteriors, pels seus coneiximents dels dialectes del Rif. Tambe la Casa Real deposita la seua confiança en ell com a home d’Iglesia, sent designat per la Regina Maria Cristina com a confessor seu. El Princep de Saboya tambe el va cridar per a que li acompanyara en un viage a Paris. En la seua carrera eclesiastica fundà el convent dels franciscans de Sant Llorenç i fon superior de la seua comunitat, triant-li els franciscans Ministre Provincial de Valencia, per quatre voltes. El Cardenal Aguirre el va triar com a companyer i conseller seu en el Congres Eucaristic de Madrit.

Se coneixen els seus estudis, se premien els seus treballs, se codicien les seues ensenyançes i les seues teories sobre la llengua valenciana que arriben a formar escola... En Valencia es el puntal del renaiximent valencianiste. Entre els multiples homenages que ha rebut podem destacar:

- Nomenat Fill Adoptiu de Cocentaina el 21 de Juliol de 1920.

- Nomenat Fill Predilecte de Benimarfull el 22 de Maig de 1927.

- Se li va eregir un monument en els Jardins del Real de Valencia Ciutat el 12 de Novembre de 1978, i en Septembre de 1996 fon nomenat Fill Adoptiu de Valencia.

- Placa conmemorativa en la seua casa natalicia de Benimarfull. L’associacio Lo Rat Penat li dedicà un atra en el 50 aniversari de la seua mort.

- Homenage en el Palau de Musica i en els Jardins de Vivers de Valencia ciutat en l’any 2003 per diferents associacions dedicades a la llengua valenciana, en conmemoracio del 75 aniversari de la seua presa de possesio com a academic de la RAE en representacio de la Llengua Valenciana.

Entre el cabal d'obres d'este eminent escritor sobre Filologia, citarem unes quantes per orde de publicacio, totes elles deurien d’estar en la biblioteca de qualsevol amant de la llengua valenciana.

1907. Morfologia del verp en la Llengua Valenciana.
1908. Ullada general a la Morfologia Valenciana.
1909. Estudi sobre Filologia Valenciana.
1914. Normes ortografiques.
1915. Gramatica elemental de la Llengua Valenciana.
1915. La Palatalisacio Valenciana.
1915. Diferencies Foniques, Grafiques u Ortografiques, Lexiques, Morfologiques i Sintactiques entre el Valencià i el Català.
1916. Diferencies dialectals en la Llengua Valenciana.
1918. Gramatica elemental de la Llengua Valenciana. (2ª edicio).
1921. Vocabulari Ortografic Valencià-Castellà
1922. Compendi de la Gramatica Valenciana.
1925. Evolucio Fonografica de la Llengua Valenciana.
1926. Temes practics per a l'ensenyança de la Llengua Valenciana.
1928. Evolucio del verp en la Llengua Valenciana.
1932. Ortografia Valenciana.
1933. Ortografia Valenciana. ( 2ª edicio)

El Pare Lluis Fullana faltà el 21 de Juny de 1948 en Madrit als 77 anys d’edat.

Treta del Colectiu Aitana